Mig segle de “La dolce vita” de Fellini : “Marcello, come here!”

 

Que demolidora “Dolça Vida” es podria rodar avui dia a Catalunya si hi hagués un director valent i amb talent! Avui precisament en el qual en el diari governamental AVUI, l’home del futur Joan Laporta ens anuncia que vol ser president de la Generalitat i que  ho ha demostrat suficientment en el Barça com per atrevir-se amb tot Catalunya

Fa mig segle en una freda nit romana de gener, es va estrenar, enmig d’un gran escàndol “La dolce vita” de Fellini. A Espanya vam tenir encara d’esperar 20 anys més fins que el maleït Franco va estar mort i ben enterrat.

El gran periodista liberal Indro Montanelli va arribar a dir que “Fellini  arriba a cotes  no menys altes de les que Goya va tocar amb la seva pintura”.

Sobre la Itàlia, premonitòriament berlusconiniana, que reflecteix la pel.lícula, el lúcid periodista deia fa mig segle: “Déu meu, que tristesa, què misèria, aquests discursos, aquestes cares, aquesta falsedat! Som nosaltres aquests tipus?. Si, som nosaltres, Déu ens perdoni. Aquestes són les coses que diem (i que no pensem) quan estem junts. Aquestes són les nostres mentides. Aquestes, les nostres vanitats. Aquestes, les dones que giren al voltant nostre, o sobre les que nosaltres girem, que tenen tot dubtós, fins al sexe. No, el retrat d’aquesta societat no millora quan passa del Palau del Príncep al saló del poeta o l’estudi de la pintura. Canvia l’estil. Però segueix, en el dialectal, en el fals ”

Que demolidora “Dolça Vida” es podria rodar avui dia a Catalunya si hi hagués un director valent i amb talent! Avui precisament en el qual en el diari governamental AVUI, l’home del futur Joan Laporta ens anuncia que vol ser president de la Generalitat i que  ho ha demostrat suficientment en el Barça com per atrevir-se amb tot Catalunya.

Contemplem, una vegada més, a Anita Ekberg adoptant un gatet en els carrerons del centre de Roma i acabant amb el bany a la Fontana de Trevi i cridant-li al mastroniani: MARCELLO, COME HERE!

j.a.